jueves, 18 de septiembre de 2008

Just Sociats i Laia Andreu subcampions a Astúries


Just Sociats i Laia Andreu, atletes de la selecció catalana de curses de muntanya, van aconseguir, el passat diumenge 14 de setembre, proclamar-se subcampions de la Copa d'Espanya de curses de muntanya 2008. Van aconseguir entrar en unes excel·lents 2a i 3a posició respectivament, en la quarta i darrera prova de la Copa d'Espanya de curses de muntanya celebrada a Pola de Laviana (Astúries) en la "IV Quebrapates Peña Mea".

La cursa, que va transcórrer pels paratges de les conques mineres, sobre un traçat de 30 km amb un desnivell de 2.200 m positius, amb el punt mes alt situat a la Peña Mea de 1.560 m, va decidir les posicions finals d'aquesta Copa d'Espanya de curses de muntanya.

Els primers quilòmetres de la cursa es van desenvolupar a un ritme suau que va permetre que el grup capdavanter estigués format per un nombrós grup atletes, entre els quals hi havien tots els membres de la selecció catalana: Just Sociats, Pere Aurell, Dani Ballesteros i Jordi Sànchez; seguits d'aprop per les també catalanes Laia Andreu i Anna Comet.

En les primeres rampes d’ascensió a la Peña Mea van marxar en solitari el basc Espeleta i el català Sociats i al pas pel pic més alt de la cursa, la Peña Mea, Just Sociats va passar en primera posició juntament amb el basc Espeleta seguits d'aprop pel també basc Javi Olabarria. Al darrera Pere Aurell guanyava posicions al passar entre els cinc primers per la Peña Mea. Pel que fa a les noies, Laia Andreu aguantava a les seves rivals, la basca Oihana Azkorbebeitia i la Núria Domínguez, mantenint-se en el grup capdavanter al pas pel sostre de la cursa.

Els primers quilòmetres de descens presentaven zones tècniques amb pendents molt pronunciades entre prats i roques, per arribar als darrers 10 km de cursa en els quals encara s’havien de superar alguns desnivells considerables per entrar finalment a la línia d'arribada situada a la plaça Major de la Pola de Laviana. Aquest descens fins a la línia d'arribada va servir perquè Ezpeleta i Sociats augmentessin la seva distància amb la resta de participants.

Finalment, la cursa va estar guanyada pel basc Zuhaitz Ezpeleta amb 2h 52min 28s. En segona posició va entrar l'atleta de la selecció catalana Just Sociats amb 2h 53min 16s. La tercera posició de la prova va estar pel també corredor basc Javi Olabarria amb un temps de 2h 58min 54s. El català Pere Aurell va quedar 4rt i 5è va entrar l'atleta basc Josu Bengoetxea. El també català Dani Ballesteros va entrar en la 17a posició amb 3h 13min 40s i Jordi Sànchez, també de la selecció catalana, va aconseguir ser 23è amb 3h 23min 40s.

Pel que fa a les noies, la Laia Andreu no va poder aguantar el fort ritme que van marcar Nuria Domínguez (1a, amb 3h 42min 2s) i la basca Oihana Azkorbebeitia (2a, amb 3h 43min 40s) als trams més tècnics del descens de la Peña Mea i va entrar en una bona tercera posició amb un temps de 3h 46min 45s per davant de l'altre atleta de la selecció catalana, l'Anna Comet que va fer quarta amb un temps de 3h 53min 17s.

La última SkyRunner decidirà els guanyadors de les Buff SkyRunner WS 2008


La última SkyRunner de la temporada 2008, que tindrà lloc el diumenge 21 a La Grigne, Pasturo, Itàlia i que és a la vegada la 8a edició de la Sky Marathon de la Grigne, decidirà pel seu valor doble els campions de les Buff SkyRunner World Series 2008.

És per això que està prevista l’assistència dels millors corredors, vinguts d’arreu (Espanya, Gran Bretanya, Itàlia, França, Austria, Eslovènia, Mèxic, Grècia, Etiopia, Veneçuela i Suissa), alguns dels quals, pel valor doble de la prova, encara tenen forces opcions de podi.

El record acutal d'aquesta SkyMarathon de 43 kilòmetres està en possessió de Kilian Jornet (4h 43’54”) i Corinne Favre (5h58’07”) dos dels corredors que, entre d'altres com Agustí Roc o Angela Mudge, tenen moltes opcions de guanyar la present edició de les Buff SkyRunner World series, i en el cas de Jornet revalidar el seu titol de campió de la Copa del Món també aquest any, tal com van fer l'any passat a Zegama.


Font: http://www.buffskyrunner.com/?id_lang=ca

miércoles, 17 de septiembre de 2008

Nuria Domínguez y Zuhaitz Ezpeleta, campeones


La carrera, organizada por el Grupo de Montaña Peña Mea, partía de Pola de Laviana, población situada en la cuenca minera del rio Nalón, y ascendía hasta la cima más emblemática del valle, el Picu Mea (1.560 metros), con un recorrido total de 30 km y casi de 4.500 m de desnivel acumulado. Las condiciones meteorológicas han sido excelentes y han jugado un papel muy importante en el buen desarrollo de la competición.

Nada estaba decidido antes de la salida, de modo que los primeros clasificados de la general absoluta llegaron a Asturias aspirando al título final: Mario Llorens, Zuhaitz Ezpeleta y Just Sociats en categoría masculina, y Laia Andreu, Nuria Domínguez y Oihana Azkorbebeitia en categoría femenina. Conocedores todos de sus posibilidades optaron por controlarse mutuamente ya desde el primer momento, y a lo largo de todo el recorrido.

En categoría masculina, pronto se vio que Mario Llorens lo tendría muy difícil para conservar el liderato que defendía, ya que en el paso por Febreru -kilómetro 7 de carrera-, el triplete de cabeza le aventajaba en más de un minuto. Ese trío estaba formado por los corredores que a la postre se disputarían el triunfo final, Zuhaitz Ezpeleta, Just Sociats y Javier Olavarria, que en este mismo orden entrarían en meta. Zuhaitz cerró el crono en 2:52:28, y tan solo 40 segundos después entró en meta Sociats. Ya algo más retrasado entró en tercera posición Olavarria.

Entre las mujeres que optaban al título final las cosas no estaban tan claras, ya que hasta media carrera se mantuvieron las tres muy juntas. Laia Andreu, Nuria Domínguez y Oihana Azkorbebeitia se jugaron todo en la técnica bajada del Picu Mea, donde la mayor experiencia de Domínguez y Azkorbebeitia en carreras por montaña les valió para distanciarse de Andreu, y ya en estas mismas posiciones entrarían en meta. Con un tiempo de 3:42:02 Nuria Domínguez se adjudicó la carrera, seguida de Oihana Azkorbebeitia algo más de 1 minuto y medio después, cerrando el podio Laia Andreu.
Con sus victorias respectivas, tanto el corredor de la selección vasca Zuhaitz Ezpeleta como la castellano-leonesa Nuria Domínguez han obtenido los puntos suficientes para proclamarse campeones de la Copa de España de Carreras por Montaña FEDME 2008, Gran Premio Buff-Salomon.

Al finalizar la carrera ambos se mostraron muy satisfechos del resultado, y en general de toda la temporada, “Hoy ha sido una carrera para disfrutar” declaró Zuhaitz “Ahora solo me queda competir dentro de un par de semanas en la última prueba de la Copa de Euskadi y después a descansar de la larga temporada”. Por su parte Nuria comentó “He llegado muy justa de preparación a esta carrera por falta de entreno, hoy he salido a conservar pero a lo largo de la carrera he visto cómo iba subiendo posiciones, estoy muy contenta del resultado”.

En la subcategoría veterano masculino el título estaba casi decidido antes de la carrera, ya que Santiago Alvarruiz ganó esta categoría en las tres carreras precedentes, y tampoco falló en esta asegurándose el título de la categoría. También Lucía Caballero se alzó con el título final en la subcategoría veterana femenina gracias a la victoria obtenida hoy en su categoría.

La Quebrapates-Peña Mea, puntuable también para la Copa de Asturias, ha sido la carrera más dura del circuito de Copa de España, con el coeficiente de dificultad más alto, y ha dejado entre los asistentes un agradable recuerdo del recorrido y de los bellos paisajes de la región.

Para finalizar, recordar que el plazo para solicitar pruebas oficiales del calendario 2009 se cerrará el próximo día 10 de octubre, en el que destaca la novedad del Campeonato de España por Clubes que se celebrará en octubre del próximo año.


CLASIFICACION, Quebrapates-Peña Mea

Absoluta masculina
1/ Zuhaitz Ezpeleta (selección vasca) – 2:52:28
2/ Just Sociats (selección catalana) – 2:53:16
3/ Javier Olavarria (selección vasca) – 2:58:54
4/ Pere Aurell (selección catalana) – 3:04:20
5/ Josu Bengoetxea (selección vasca) – 3:04:53
Absoluta femenina
1/ Nuria Domínguez (Castilla y León) – 3:42:02
2/ Oihana Azkorbebeitia (selección vasca) – 3:43:40
3/ Laia Andreu (selección catalana) – 3:46:45
4/ Anna Comet (selección catalana) – 3:53:17
5/ Maria Izquierdo (selección valenciana) – 4:03:44
Veteranos masculina
1/ Santiago Alvarruiz (selección valenciana) – 3:31:06
2/ José Luis González – 3:35:22
3/ Francisco Bernabeu (selección valenciana) – 3:41:16

Veteranos femenina
1/ Lucía Caballero (Ass. Esp. Intemperie) – 4:22:47
2/ Covadonga Álvarez – 4:56:01
3/ Yolanda Valiente (selección valenciana) – 4:57:16

El vent i el fred, protagonistes a la II Cursa de l’Olla de Núria

Els corredors catalans Toti Bes i Esther Hernàndez han estat els guanyadors de la II Cursa de Muntanya Clàssica de l’Olla de la Vall de Núria. Una prova que va disparar el tret de sortida amb un petit retard degut a les inclemències meteorològiques, i després d’avisar als 298 participants del fort vent i del fred que es trobarien.

Dues condicions que van obligar a l’organització a retallar gran part del recorregut per haver quedat sense marques ni senyalitzacions degut al fort vent en alçada..Començada la cursa i després de la primera pujada, s’establí el primer control a l’Ortigar (C-1), punt de control per on van passar tots els participants i lloc on es va tallar la cursa a conseqüència del fort vent i l’intens fred. Als primers corredors que van poder arribar més amunt, alguns fins i tot al Puigmal (C-2), se’ls va comunicar que la cursa ja havia finalitzat.


En aquell moment els participants van emprendre el descens neutralitzat cap al santuari sense cap incidència remarcable, a on es va dur a terme el repartiment de premis amb els resultats obtinguts fins al lloc del tall, l’Ortigar (C-1), abans d’arribar al Coll de l’Embut. Al final, tots els participants de les curses programades, els de la clàssica i els de la popular, varen fer el mateix recorregut.


Tot i haver d’abandonar la cursa abans d’hora, i suportar unes condicions meteorològiques extremes, els participants van quedar molt contents de l’experiència i de què l’organització, molt encertadament, decidís intentar tirar endavant la cursa.

Font: Unió Excursionista de Vic i Miquel Banchs

lunes, 15 de septiembre de 2008

II CURSA DE MUNTANYA DE L'OLLA DE NURIA

Este año los que corremos la copa Catalana estamos teniendo muy mala suerte; de 5 carreras que se han hecho 3 de ellas se han tenido que recortar por mal tiempo (Berga, Cuita y Olla de Nuria). Hoy ha vuelto a pasar en la II Cursa de Muntanya de l’Olla de Nuria.

A las 7:30 cojo el cremallera de Nuria en Ribes de Fresser; no queda ningún asiento libre; durante el trayecto, los miembros de la organización nos explican donde tenemos que recoger el dorsal y donde se hace el brieffing.

Llegamos a Nuria; mi padre y mi tío que me acompañaron se van hacia el Noufonts para ver la carrera, y yo me voy a recoger el dorsal; entre la cola me encuentro con algunos compañeros y conocidos de Can Caralleu. Después de recoger el dorsal me cambio y me voy al Brieffing que empieza a las 8:40.

Los organizadores nos comentan que debido al mal tiempo que hace; ( fuerte viento y temperaturas de hasta –8º) la carrera larga de 21 Km. se suspende cambiándola por la carrera de 12 Km. con salida conjunta.

Después de ver el video de la edición pasada y escuchar las explicaciones de la organización ; salgo a fuera a calentar un poco; y falta que me hacia.

Se da la salida; todo el mundo sale disparado, poco a poco intento ir cogiendo el ritmo; las primeras rampas dificultan la tarea. La subida al Puigmal se hace por el Cim de l’Ortigar; una subida mucho más directa; me recordaba a la Cuita del Sol.

Pasado el Cim de l’Ortigar el viento sopla más fuerte, hace mucho frío; y yo sin guantes; suerte del chubasquero que me protege algo; llego al primer control; marco; nos dicen que la carrera se acaba en el Puigmal y que se tiene que bajar por el mismo sitio que hemos subido.

Continuo; el suelo esta completamente teñido de blanco, y los latigazos que pega el viento hacen que tenga que ir a cuatro patas; la carrera pasa a un segundo lugar y es que es imposible avanzar , llego a un plano donde veo claramente que no se puede seguir no se ve ninguna marca, la niebla impide ver el camino que tenemos que seguir y muchos corredores empiezan a bajar; otros intentan continuar; viendo el panorama decido abandonar la carrera si se le puede llamar así.

Me gustaría felicitar a la organización; porque a pesar del mal tiempo; han intentado que pudiéramos hacer al menos la carrera corta pero no ha podido ser; se han preocupado de que nadie se quedara arriba, sin bajar; porque a pesar de todo hemos tenido nuestro diploma y nuestra camiseta y buff.
Espero estar el año que viene y poder correrla.