martes, 30 de junio de 2009

Kílian Jornet i Emanuela Brizio, s’emporten la glòria a Andorra


El passat diumenge 28 de juny es va disputar l’Skyrace d’Andorra, la 3a cursa de les Skyrunner World Series, la Copa del Món de Curses de Muntanya, organitzada per la Federació Andorrana de Muntanya, amb victòries per al català Kílian Jornet (Poliesportiu Puigcerdà SE) i la italiana Emanuela Brizio.

Els corredors, entre els quals hi havia una nombrosa participació dels membres de la Selecció Catalana de Curses de Muntanya, van haver de superar un recorregut de 36 km amb un desnivell de 2.738 m positius d’una cursa que paral·lelament també formava part del calendari de curses Open de la FEEC.

L’espectacle estava garantit per la presència en la cursa -que com ja és habitual se celebra a la zona de Vallnord del Principat- de grans noms internacionals. Entre ells, Kilian Jornet i Agustí Roc (AE Mountain Runners del Berguedà) que, fins al cim del Coma Pedrosa, els separaven només uns pocs segons. La distància, però, va anar augmentant a partir d’aquest punt arribant al final de la cursa amb una diferència de 7 minuts. Completà el podi en categoria masculina l’anglès Rob Jebb.

Cal destacar, de manera especial, la sensacional cursa que va fer Just Sociats (AAEET de Valls). Durant tota la cursa va anar remuntant posicions fins arribar a anar 3r durant bona part de la cursa. Només en l’últim tram, l’anglès Rob Jebb el va avançar i el va relegar a la 4a posició. Un corredor que està fent una molt bona temporada de muntanya i que segur que ens donarà grans èxits. Una altra peça que mai falla és Toti Bes (Ski Club Camprodon SE), que finalment va ser 8è, demostrant que es mou molt a gust en aquests tipus de terrenys durs. Xavi Espiña (CE Guissonenc) acabà 15è en una cursa molt regular, i Òscar Roig (Pedala.cat de Balaguer) finalment entrà en 16a posició.

Pel que fa a la cursa en categoria femenina, a banda de la victòria d’una intractable Brizio, seguida per l’andorrana Stephanie Jiménez i la portuguesa Rosa Madureira, cal destacar l’excel·lent 4a posició aconseguida per l’osonenca Laia Andreu (UE Vic), que va demostrar una altra vagada que està entre les millors de la Copa del Món. Va fer una cursa molt intel·ligent, sabent que era molt llarga i reservant forces durant tot el recorregut. Felicitats.

Ímpetu, joventut, ganes i passió fou el que va deixar fora de combat a Mireia Miró (UEC de Gràcia). L’actual subcampiona del món d’esquí de muntanya va sortir molt forta, amb les primeres, i fins i tot va dominar la prova durant alguns quilòmetres; però una prova tan llarga, un petit ensurt d’atac d’asma i un cop de calor, la van deixar molt tocada físicament. Fins i tot, quan estava sent atesa en l’ambulància, es va aixecar per continuar i acabar la cursa, tot i que en molt males condicions. De tot se n’aprèn. I a pesar de tot plegat finalitzà 7a. Finalment cal destacar la 8a plaça que aconseguí Neus Parcerisas (AE Mountain Runners del Berguedà), que va patir la duresa d’una cursa tan llarga com aquesta d’Andorra.

Finalment cal destacar la 2a posició per equips aconseguida per la Selecció Catalana, que actualment ocupa la 4a plaça en la general de la Copa del Món. Una classificació que estem segurs que millorarà al llarg de les properes curses de la Copa.

lunes, 29 de junio de 2009

ENTRENAMIENTO ESPECIFICO EN LA MOLINA

Este fin de semana he subido a la Molina, para cambiar un poco de aires y no entrenar siempre en los mismos sitios.

El Sábado tocaban 2 subidas de 1.000m de desnivel al máximo (uno de los entrenamientos de series en subida más duros que recuerde haber hecho desde que entreno con Ricard Vila).

La primera subida la hice saliendo del Xalet-refugi “Pere Carné” a 1.490m de altitud, (donde estuve alojado el fin de semana) ; hasta el pico del Puigllançada 2.408m, unos 7 Km. y 908m de desnivel positivo; está primera subida me fue bastante bien pudiendo correr en algunos tramos de pista; al llegar arriba descanse unos minutos para recuperarme, hidratarme y comer una barrita energética; la bajada a ritmo cómodo hasta el refugio de nuevo.

Al llegar al refugio, lleno el bidón de nuevo con bebida isotónica y empiezo con la segunda subida del DIA, y la más dura, saliendo del mismo sitio, esta vez subida hasta el pico de la Tossa 2.537m, unos 10 Km. y 1.047m de desnivel positivo; en está subida vi al hombre del mazo en más de una ocasión, iba tan mal de piernas que no pude correr casi en ningún lado, llegando al pico de la Tossa muy justito; al acabar fui al refugio del Niu de l’Aguila que esta al lado a tomarme un aquarius que me había ganado; mientras esperaba a que me atendieran estuve hablando con dos corredores que estaban haciendo la Cavalls del Vent en menos de 24h, habían salido del Estasen y se les veía muy frescos; después de tomarme el aquarius y desearles surte; bajada a buen ritmo hasta el refugio donde después de estirar y ducharme, me esperaban unos deliciosos espaguetis a la boloñesa.

En total 34 Km., 1.995m de desnivel positivo y 3.910m de desnivel acumulado.

El domingo a las 8:00h de la mañana me levanto, bajo almorzar y después de recoger todo y pagar la estancia del fin de semana, cojo el coche para ir al parking de la estación de esquí de la Molina, para empezar el entrenamiento de 2h30 de Caco-calidad.

Comienzo por pistas y algún tramo campo a trabes, por medio del bosque dirección Rasos d’Alp 2.316m, después continuo hasta coger el Gr 150.1 de bajada, hacia Coll de Pal 2.104m, donde unos ciclistas me animan, mientras empiezo a subir de nuevo, hasta el Puigllançada 2.408; una vez en la cima me como un trozo de barrita, me hidrato un poco y empiezo a bajar hacia el coche, por prados y pistas; antes de llegar me encuentro con algún que otro repechon que hace que me ponga a caminar de nuevo.

Me han salido unos 19 Km. y 2.400m de desnivel acumulado