Aquest diumenge he pujat a Núria a córrer la 3ª Clàssica a l’Olla de la Vall de Núria; 9e Campionat de Catalunya de curses d’alta muntanya i 1er Gran Premi Internacional de les Nacions.A les 6:30h del matí sortíem de Sant Joan de les Abadesses, direcció Ribes de Freser per agafar el primer cremallera de les 7:30h cap a Núria; al arribar el meu pare i el meu oncle que m’han acompanyat han començat a pujar cap al Coll de Noufonts, on hi había el 4art avituallament, per animar els corredors, jo m’he anat a recollir el dorsal, a la cua m’he trobat amb la Yolanda, la Belen, el Alex Palos i el l’Oscar de l’Equip Verticrunners.
Uns minuts abans de donar-se la sortida l’Anna Serra, ex campiona del món a llegit un manifest demanant que la junta de la federació fes tot lo possible perquè la Selecció Catalana pogués tornar a competir en tots els esdeveniments internacionals.
A les 9:30h s’ha donat la sortida conjunta amb 422 corredors, una primera volta al voltant del Santuari per anar estirant la cursa i enfilem cap al Puigmal passant pel Cim de l’Ortiga; la primera pujada i la mes dura del recorregut, d’uns 1.000m de desnivell positiu en 4 km, bé podria ser un kilòmetre vertical.
Des de lluny es podia veure el Puigmal amb molts aficionats animant amb esquelles, senyeres i estelades; això era un plus de motivació pels corredors que arribàvem.
Un cop a d’alt del cim del Puigmal hem prenc el primer gel i un got d’aigua del avituallament que hi había, continuo passant per el Puigmal Petit del Segre 2.810m; Puigmal de Segre 2.843 fins arribar al tercer control de pas que està situat en el Coll de Finestrelles 2.604m; en aquest punt porto 1h31’ de cursa; continuo acumulant kilòmetres i desnivell pujant als cims de Puig de la Coma de Finestrelles 2.744, Pic de Finestrelles 2.828, Pic de Núria 2.794m i Pic de Noufonts 2.861; el recorregut es espectacular molt ràpid però també trenca cames pujant i baixant tota l’estona, una cursa d’alta muntanya de les de veritat i es que en tot moment et trobes per sobre dels 2.500m i això també es comença a notar a les cames.
Al Coll de Noufonts CP4, hem trobo amb el meu pare i el meu oncle que estan animant amb les esquelles hem donen ànims i hem preguntes com vaig; anar fent anar fent contesto; en aquells moments portava 2h23 i 13 km.
Dades Tècniques:

La IIIª cursa CLÀSSICA A L’OLLA DE LA VALL DE NÚRIA té una distància de 21kmDesnivell: positiu de 1940m i negatiu de 1940m per tant, desnivell acumulat de 3880m.Cota mínima 1967m. Màxima 2913m. Amb un 72% del recorregut per sobre els 2700m,Quatre pics de més de 2800m i un de més de 2900m. el que fa que, conjuntament amb una prova italiana, sigui la cursa mundial amb més percentatge de recorregut per sobre els 2500 metres. A part de ser una de les poques curses mundials, que no trepitja ni un sol metre d'asfalt.La sortida i l'arribada davant del Santuari.Hi haurà 5 controls amb avituallament líquid i sòlid.
Classificació general homes/dones
http://www.unioexcursionistavic.org/arxius/documents/Resultats_Olla_2009.pdf
Fotos: http://picasaweb.google.es/Trailrunner1981/IIICLASSICAOLLADENURIA
El pasado 4 de Julio fui junto con el resto de compañeros y acompañantes del equipo Verticrunners a Espelette, el pueblo de los pimientos, a correr la 34 edición de la Course des Crestes Pays Basque.
A las 15:30h se da la salida de 27km, los primeros kilómetros son por asfalto, lo que permite estirar la carrera e ir adelantando corredores; llego al primer avituallamiento, donde paro para beber un vaso de agua, justo después empieza la primera subida seria por camino pedestre, aquí mucha gente empieza a caminar con lo que se genera un buen tapón para los que queremos ir más rápidos, el camino sigue subiendo hasta llegar a Escandray 550m en el kilómetro 6 aquí planea un poco y se encuentra el tercer avituallamiento, donde vuelvo a parar y me tomo dos vasos más de agua; continuo subiendo hacia la cima del Mondarrain punto más alto de la carrera, entre los ánimos del publico que a subido animar, oigo una voz conocida; es Ricard; que ha subido para darnos ánimos en está dura subida.
Por fin!!! Llego al tramo de las famosas crestas que dan nombre a la carrera; lastima que la niebla no deja ver el paisaje de alrededor; es el tramo más espectacular de la carrera; al acabar las crestas una bajada rápida y peligrosa ya que el suelo estaba bastante resbaladizo hasta llegar de nuevo al collado de Usarte.




