miércoles, 17 de septiembre de 2008

El vent i el fred, protagonistes a la II Cursa de l’Olla de Núria

Els corredors catalans Toti Bes i Esther Hernàndez han estat els guanyadors de la II Cursa de Muntanya Clàssica de l’Olla de la Vall de Núria. Una prova que va disparar el tret de sortida amb un petit retard degut a les inclemències meteorològiques, i després d’avisar als 298 participants del fort vent i del fred que es trobarien.

Dues condicions que van obligar a l’organització a retallar gran part del recorregut per haver quedat sense marques ni senyalitzacions degut al fort vent en alçada..Començada la cursa i després de la primera pujada, s’establí el primer control a l’Ortigar (C-1), punt de control per on van passar tots els participants i lloc on es va tallar la cursa a conseqüència del fort vent i l’intens fred. Als primers corredors que van poder arribar més amunt, alguns fins i tot al Puigmal (C-2), se’ls va comunicar que la cursa ja havia finalitzat.


En aquell moment els participants van emprendre el descens neutralitzat cap al santuari sense cap incidència remarcable, a on es va dur a terme el repartiment de premis amb els resultats obtinguts fins al lloc del tall, l’Ortigar (C-1), abans d’arribar al Coll de l’Embut. Al final, tots els participants de les curses programades, els de la clàssica i els de la popular, varen fer el mateix recorregut.


Tot i haver d’abandonar la cursa abans d’hora, i suportar unes condicions meteorològiques extremes, els participants van quedar molt contents de l’experiència i de què l’organització, molt encertadament, decidís intentar tirar endavant la cursa.

Font: Unió Excursionista de Vic i Miquel Banchs

lunes, 15 de septiembre de 2008

II CURSA DE MUNTANYA DE L'OLLA DE NURIA

Este año los que corremos la copa Catalana estamos teniendo muy mala suerte; de 5 carreras que se han hecho 3 de ellas se han tenido que recortar por mal tiempo (Berga, Cuita y Olla de Nuria). Hoy ha vuelto a pasar en la II Cursa de Muntanya de l’Olla de Nuria.

A las 7:30 cojo el cremallera de Nuria en Ribes de Fresser; no queda ningún asiento libre; durante el trayecto, los miembros de la organización nos explican donde tenemos que recoger el dorsal y donde se hace el brieffing.

Llegamos a Nuria; mi padre y mi tío que me acompañaron se van hacia el Noufonts para ver la carrera, y yo me voy a recoger el dorsal; entre la cola me encuentro con algunos compañeros y conocidos de Can Caralleu. Después de recoger el dorsal me cambio y me voy al Brieffing que empieza a las 8:40.

Los organizadores nos comentan que debido al mal tiempo que hace; ( fuerte viento y temperaturas de hasta –8º) la carrera larga de 21 Km. se suspende cambiándola por la carrera de 12 Km. con salida conjunta.

Después de ver el video de la edición pasada y escuchar las explicaciones de la organización ; salgo a fuera a calentar un poco; y falta que me hacia.

Se da la salida; todo el mundo sale disparado, poco a poco intento ir cogiendo el ritmo; las primeras rampas dificultan la tarea. La subida al Puigmal se hace por el Cim de l’Ortigar; una subida mucho más directa; me recordaba a la Cuita del Sol.

Pasado el Cim de l’Ortigar el viento sopla más fuerte, hace mucho frío; y yo sin guantes; suerte del chubasquero que me protege algo; llego al primer control; marco; nos dicen que la carrera se acaba en el Puigmal y que se tiene que bajar por el mismo sitio que hemos subido.

Continuo; el suelo esta completamente teñido de blanco, y los latigazos que pega el viento hacen que tenga que ir a cuatro patas; la carrera pasa a un segundo lugar y es que es imposible avanzar , llego a un plano donde veo claramente que no se puede seguir no se ve ninguna marca, la niebla impide ver el camino que tenemos que seguir y muchos corredores empiezan a bajar; otros intentan continuar; viendo el panorama decido abandonar la carrera si se le puede llamar así.

Me gustaría felicitar a la organización; porque a pesar del mal tiempo; han intentado que pudiéramos hacer al menos la carrera corta pero no ha podido ser; se han preocupado de que nadie se quedara arriba, sin bajar; porque a pesar de todo hemos tenido nuestro diploma y nuestra camiseta y buff.
Espero estar el año que viene y poder correrla.

miércoles, 10 de septiembre de 2008

La cursa del Taga tanca la Copa Catalana 2008

El diumenge 21 de setembre la Unió Excursionista de Sant Joan de les Abadesses celebrarà la 9a edició de la cursa Taga 2040 Evo, que enguany decidirà els campions de la Copa Catalana 2008 i es consolida com la cursa més veterana de la competició.

Després de vuit edicions l'organització s'ha proposat com a repte immediat supervisar fins al més mínim detall per aconseguir una prova al més alt nivell que estigui a l'alçada de les expectatives dels corredors i corredores més exigents.

El tret de sortida de la prova es donarà a les 8.30 h per les dones i a les 9.00 h pels homes al cèntric passeig Comte Guifré de Sant Joan de les Abadesses. Amb un desnivell de 1.718 metres positius i un recorregut de 22,640 quilòmetres l'itinerari de la cursa passarà pels cims més emblemàtics de la serra Cavallera; el Puig Estela de 2.019 metres i el cim del Taga de 2.040 metres.


Les inscripcions, limitades a 350 persones, ja estan obertes i es poden realitzar fins el dia abans de la prova a través del web de la cursa i del de la FEEC.

Font: http://www.uesantjoan.com/taga2040/ca/quan.html

lunes, 8 de septiembre de 2008

La cursa de muntanya de l'Olla de Núria ja està en marxa

El diumenge 14 de setembre se celebrarà la II Clàssica Olla de Núria, organitzada per la Unió Excursionista Vic i que enguany és puntuable per la VII Copa Catalana de l'especialitat.

Amb sortida i arribada al santuari de Núria, la cursa te un recorregut de 21 km i un desnivell positiu acumulat de quasi 2.000 metres. Paral·lelament es realitzarà un circuit popular que en aquesta ocasió hem modificat per fer més atractiva la participació de tots aquells que no vulguin fer el recorregut llarg.

L’èxit aconseguit l’any passat a la primera edició d'aquesta cursa, tant a nivell organitzatiu com de participació, ha fet possible que enguany la cursa formi part del calendari de la VII Copa Catalana de Curses de Muntanya. En aquesta segona edició de la Clàssica Olla de Núria volem que la participació sigui superior a la de l’any passat i esperem que enguany puguem superar el llistó.

Per aquest motiu tant des de Vall de Núria com des de la Unió Excursionista Vic, l'organització de la cursa està treballant per que quedi en el record dels participants tant el recorregut, com els regals, els premis, les fotografies, l’avituallament i l’organització en general. I enguany editarem un DVD de la cursa pels participants. Qui vulgui obtenir-lo haurà de adreçar un e-mail a: valldenuria@valldenuria.cat.

Font: http://www.feec.org/central.php

Agustí Roc i Angela Mudge guanyen la Ben Nevis Race a Fort William


El català Agustí Roc (Salomon Santiveri) i l'escocesa Angela Mudge han guanyat la Ben Nevis Race, una carrera on han pres part 600 corredors i que aquest any entrava a formar part per primera vegada de les Buff ® SkyRunner World Series FSA.

El segon classificat ha estat el vencedor de l'any passat Rob Jebb i tercer ha estat el mallorquí Tòfol Castanyer.

L'andorana Stephanie Jimenez (Salomon Santiveri) ha estat la segona classificada.

lunes, 1 de septiembre de 2008

Kilian Jornet gana la Ultratrail del Mont Blanc sacando 1 hora al segundo


Kilian Jornet asombra en el Ultra Trail del Mont Blanc, batiendo el record de la prueba aun teniendo en cuenta que este año era 7 km más larga y tenía 700 metros más de desnivel, en una demostración de “crueldad” por parte de la organización; por si la carrera no fuera lo suficientemente dura, este año incorporaba un epílogo: cuando faltan menos de 10 km para llegar a Chamonix, les han añadido un desvio con una subida hasta un collado, de 700 metros de desnivel positivo, para bajar después al pueblo. Psicológicamente devastador.

Rebajó el record de la prueba, que poseía el italiano Marco Olmo, en 1 hora. Y 1 hora fue también el tiempo que sacó a Dawa Sherpa, el segundo clasificado (21 h, 56 m, 52 s). Kilian afrontó la cita sin complejos y apostó por la victoria desde el primer metro. En los dos primeros controles de paso, St. Gervais y Contamines, compartió con un grupo de cinco entre los que se encontraba Sherpa, pero llegados al tercer control, en Les Chapieux, sus compañeros de ruta decidieron tomarse un breve respiro “pero como que yo había encontrado un buen ritmo decidí no parar”, detallaba Kilian. En ese punto comenzó una escapada en solitario que no concluyó hasta el final de la carrera.
Polémica
Parece ser que la organización francesa no esperaba esta victoria por parte de alguien tan joven, y existió algo de polémica. Kilian fue sometido a 5 controles durante la carrera, mientras que sus perseguidores sólo fueron controlados una vez. Esto le hizo perder unos 20 minutos respecto a ellos. Y además, le sancionaron con otros 15 minutos debido a que consideraron que un aficionado que corrió junto a él durante unos 100 metros le había ayudado.

También hubo polémica respecto al material utilizado, pero creemos que las formas no fueron las adecuadas. Cuando faltaban 5 minutos para que Kilian llegara a meta, sin saber aún seguro si había habido alguna irregularidad o no, no tuvieron mejor ocurrencia que anunciar por megafonía que estaban estudiando si sancionaban a Kilian Jornet por irregularidades, lo que predispuso al público en su contra, que empezó a silbar y abuchear. Asustados por la reacción, tuvieron que rectificar y pedir al respetable que apoyara al ganador, nuevamente por megafonía. Finalmente, la organización ha publicado un comunicado afirmando que “Tras varias protestas realizadas ayer, el control de carrera ha anunciado esta mañana que no tiene ningún reproche particular que hacer en el equipamiento obligatorio cargado por Kilian. El catalán no llevaba mochila, pero sí una bolsa de cintura, lo que le permitió optimizar su material dentro de los límites de la regulación. En la conferencia de prensa, el joven español explicó que su obsesión por el minimalismo fue simplemente una aproximación al mundo del esquí-alpinismo. Sin embargo, a los organizadores no les gustaría que esta práctica se convirtiera en habitual en la carrera, ya que consideran que no acaba de corresponder con el espíritu del evento. La única infracción del reglamento realizada por Kilian consistió en ser ayudado por un aficionado, lo que le supuso una parada obligatoria de 15 minutos en la Tête aux Vents. No se puede reprochar nada a Kilian. En los controles efectuados antes, durante y después de la carrera, el corredor ha tenido una actitud ejemplar”

Hubo que esperar a que los comisarios se pronunciaran para que Kilian fuera proclamado oficialmente vencedor.

“GANAR AQUÍ ERA MI SUEÑO DESDE PEQUEÑO, HAY QUE VIVIR LA CARRERA PARA SABER LO QUE ES”

Tan emocionado como agotado tras el esfuerzo, el atleta del Salomon Santiveri aseguraba que el Ultra Trail del Mont Blanc “era un reto que tenía en la cabeza desde pequeño. Tienes que participar para saber lo que es. Ha sido impresionante y quiero aplaudir al público porque sin ellos esto no habría sido lo mismo”, dijo para agradecer la presencia de los casi más de 30.000 aficionados que siguieron la prueba y abarrotaron Chamonix y los alrededores del Mont Blanc.“Hasta el final de la noche me encontraba bien, pero a partir de las 14 horas de carrera ha sido duro porque las piernas ya comienzan a doler. Pero el dolor no es nada comparado con la emoción que viví en la salida de la carrera, disfrutando de los paisajes…Ha sido increíble”, explicaba Kilian tras asegurar que la falta de experiencia no jugaba en su contra porque “yo ya conozco la dureza de estas pruebas porque llevo entrenándome desde los 15 años. A mi me gusta la dureza y creo mucho en la motivación”. Pese a que ganó con mucha autoridad, tras la prueba aseguró que “hasta cruzar la meta no supe si podría acabar o no. Ahora mi único objetivo es recuperarme porque estoy muerto”.

PODIO FINAL ULTRA TRAIL MONT BLANC 2008
Categoría masculina

1. Kilian Jornet (ESP, Salomon Santiveri) 20h.56:59

2. Dawa Sherpa (NEP) 21h.56:52

3. Julien Chorier (FRA) 22h.31:35

Categoría femenina

1. Elisabeth Hawker (GBR) 25h.19:41

2. Karine Herry (FRA) 27h.38:35

3. Catherine Dubois (FRA) 28h.30:59

sábado, 30 de agosto de 2008

Toti Bes i Ester Hernàndez guanyen la XIX Marató de Montcalm


Aquest any Catalunya i els catalans han estat els veritables protagonistes de la XIX Marathon du Montcalm (Arièja), una de les proves amb més tradició i importància dels Pirineus, disputada el passat dissabte 23 d'agost en el marc del “VII Festival de la Muntanya d’Auzat i Vicdessos”. Els corredors catalans Toti Bes (Ski Club Camprodon) i Ester Hernàndez (Centre Excursionista de Súria) van pujar als primers llocs al podi, havent-hi un total de 7 catalans entre els 10 primers classificats de la categoria masculina, i dues corredores catalanes entre les 3 primeres. Inclús a la classificació per equips, la Selecció Catalana va imposar-se per molt poc a l’Associació Esportiva Diedre que va quedar segona.
La cursa disputada en un circuit de 43 km i 2.700 m positius de desnivell, va estar marcada per una forta pluja divendres i una boira ploranera dissabte al matí que van dificultar encara més el tècnic recorregut, sobretot al tram boscós, i també van fer enrederir la sortida 30 minuts.
A les 7.30 h va donar-se el tret de sortida als gairebé 200 valents, amb un tram de 3 km d’asfalt que va servir per allargar el grup i evitar aglomeracions al creuar el riu i entrar al corriol que portava fins la canal carré, tot resseguint el tradicional camí que utilitzaven els pastors de la vall per pujar a l’estiu els ramats a les pastures altes. Ja ubicats al ràpid tram de la canal, un grup de 8 corredors encapçalats pels catalans Toti Bes, Xavi Espiña (Centre Excursionista Guissonenc), Jordi Sánchez (Centre Excursionista de Súria) i Pere Aurell (Unió Excursionista Matadepera) van obrir un forat amb el nombrós grup perseguidor, on també hi eren en Dani Leon (Associació Esportiva Mountain Runners del Berguedà), Marc Caros (Club Excursionista de Ripoll) i Xevi Guinovart (Els Xulius Centre Social Ribetà).
A partir d’aquí, el fort ritme de pujada imposat per en Toti el va fer distanciar-se dels seus acompanyants, i només van poder-lo seguir Espiña i Sanchez, que van passar per aquest ordre pel Refugi de Pinet (2.200 m), just el punt on l’espessa boira va donat pas a un esplèndid sol. Toti va passar en primer lloc pel cim del Montcalm (3.077 m) i el de la Pica d’Estats (3.143 m), aquest cop ja amb avantatge sobre Espiña i Sánchez, i on una mica més enrere van passar el francès Cougnaud, Aurell, Guinovart i Leon.

En el descens es van mantenir les distàncies entre els tres primers classificats, arribant de retorn a Auzat en primer lloc Toti Bes amb un temps de 4h 15min, seguit de Xavi Espiña, 4h 24min i Jordi Sánchez, 4h 30min. Mentrestant, Pere Aurell va fer un gran descens que li va permetre assolir momentàniament la quarta plaça, superant a Cougnaud, però aquest el va tornar a superar a pocs quilòmetres de l’arribada. Finalment Aurell va quedar cinquè i Guinovart sisè completant-se així una excel·lent actuació de la Selecció Catalana. Els també catalans Dani Leon i Marc Caros van classificar-se en vuitena i novena posició respectivament.

En fèmines la participació catalana també va deixar-se notar de bon començament, l’Ester Hernàndezva marcar les diferències amb un fort ritme d’inici que li va permetre distanciar-se ràpidament de les seves rivals i córrer la resta de la cursa amb tranquil·litat. La corredora de Súria va encapçalar la cursa en tot moment sense veure perillar la seva privilegiada posició, mentre que darrere seu hi havia una bonica lluita entre la també catalana Iolanda Garcia (Foment Arqueològic Excursionista Sallentí) i Sandrine Prisse.

Al pas pel cim del Montcalm, Hernàndez ja avantatjava a les seves perseguidores amb més de 20 minuts, cosa que li va permetre realitzar un descens molt tranquil, sense arriscar més del compte. Al pas pel cim la segona en passar va ser Garcia, seguida de molt aprop per Prisse, que va arriscar més en la perillosa i relliscosa baixada aconseguint superar a la catalana en un dels trams més tècnics del recorregut. Aquest ordre ja no va bellugar-se fins a l’arribada, on va entrar en primer lloc Ester Hernàndez, amb un espectacular temps de 5h 25min. La segona plaça va ser per Sandrine Prisse, a gairebé 25 minuts de la corredora de la Selecció Catalana, i el tercer calaix del podi el va ocupar Iolanda Garcia, que va arribar molt aprop de la francesa, però que al final li va ser impossible atrapar-la.

De cara a l’any vinent, l’organització ja va fer saber que per celebrar el 20è aniversari de la cursa, aquesta passarà pels cims del Montcalm, la Pica d’Estats i el Sotllo, augmentant així el quilometratge i el desnivell.